مسجد الفتح
Aquesta és una correcció d’alguns errors trobats en el següent article, el qual fou publicat a la web El Garrotxí
CORRECCIONS
El primer punt a discutir és la nombrosa aparició de l’adjectiu islàmic enlloc de musulmà. Fins ara era indiferent fer ús d’un o de l’altre ja que els dos són considerats un adjectiu correcte per l’institut d’estudis catalans, ara bé, degut als darrers fets de terrorisme, comesos en nom de l’Islam, un d’aquests dos adjectius: islàmic, ha passat a ser un adjectiu específic per descriure el sector erroni i radical de l’Islam, com per exemple l’ISIS. És veritat que ni la Real Academia Espanyola ni l’Institut d’Estudis Catalans consideren l’adjectiu islàmic com a descriptiu d’aquest sector radical o més ben dit, terrorista. Tot i així, si ens fixem en les paraules d’historiadors, catedràtics, científics, crítics, periodistes… catalans, veurem que estan d’acord amb el que acabo de dir: l’adjectiu islàmic ha passat a ser un adjectiu específic per el sector terrorista, radical i erroni de l’islam. De fet si prenem qualsevol titular d’avui dia, es parla de terrorisme islàmic i no musulmà, perquè aquest sector d’experts s’han avançats a les institucions lingüístiques, siguin catalanes o castellanes.
Dit això, anem a parlar d’errors concrets a corregir:
- En el segon paràgraf (apartat subtitulat El Ramadà) quan es parla dels cinc pilars de l’Islam, el cinquè pilar, la peregrinació a la Meca, s’ha d’afegir que aquest pilar queda anul·lat sempre que per raons de salut o econòmiques sigui impossible fer la peregrinació a la Meca.
- En el mateix paràgraf, es descriu el quart pilar (el dejuni) d’aquesta manera: “l’abstinència d’ingerir aliments des de la sortida a la posta del sol”. Si en part el ramadà consisteix en no ingerir aliments des de la sortida fins a la posta del sol, el Ramadà és un mes important per altres fets i és quelcom més important que deixar de menjar, beure, tenir relacions sexuals, fumar… és un mes on els musulmans dediquen més temps a l’adoració, a fer el bé, a visitar la família (ja que és un dels preceptes d’obligatori compliment per un musulmà), a tractar bé els altres, no parlar malament dels altres, ser sincer amb Allah en qualsevol adoració… En conclusió, podríem dir que el dejuni durant el més de Ramadà, té com a objectiu que el musulmà acabi sent millor persona del que era, s’hagi apropat a Allah adorant-lo, en surti més purificat, acostumat als bons costums i modals de l’Islam… Aquest és el vertader sentit del Ramadà.
- Quan es parla de la hègira, primer anomenada fugida, cal rectificar i dir que la hègira no va ser una fugida, va ser un canvi de ciutat, en busca d’una de nova on Mahoma tingués la possibilitat de posar en pràctica tot el que li havia estat revelat, així com difondre l’Islam per la península Aràbica fins a enfortir-se convencent a tota la població de la península que l’Islam era la religió correcte. De fet, la persecució pels seus enemics, va ser un cop feta la hègira, ja que van veure que Mahoma tindria total llibertat de difusió i no el podrien controlar.
- En el cinquè paràgraf de l’article, quan es parla de quan comença el ramadà, s’ha de dir que el fet de veure la lluna a ull nu no és una condició de més a més, el que vull dir, és que l’Islam és una religió que tendeix a facilitar les coses per a qualsevol persona i en conseqüència, el fet de calcular anticipadament el calendari musulmà és un fet recent degut a la globalització del calendari gregorià i amb els càlculs es pot tenir una orientació aproximada. Tot i així, els musulmans a l’hora de començar el ramadà mai es basen en aquests càlculs, simplement contemplen la lluna fins que veuen lluna nova i s’anuncia el començament d’un nou més. De fet, entre els relats del profeta Mahoma, el qual demostra aquesta intenció de facilitar en tot moment l’adoració, hi ha el típic relat que diu que si el dia 29 no es percep de manera clara la lluna nova, doncs que simplement s’allargui el més actual fins als 30 dies.
- Probablement aquest és l’error que posa en evidència el desconeixement, per part de l’autor de l’article, envers l’Islam i el Ramadà. Em refereixo a la part de l’article on està escrit: “La tradició diu que no es pot menjar mentre l’ull pugui distingir un fil blanc d’un de negre”. Aquest fragment és una traducció literal d’un vers de l’Alcorà (vers 187 del capítol de La Vaca), que necessita una correcta interpretació, per a fer-ho ens basem en un dels relats del profeta Mahoma que explica la història d’un dels seus seguidors que, l’endemà de la revelació d’aquest vers, va anar amb el profeta dient-li que havia col·locat un fil blanc i un fil negre sota el coixí i que no distingia els dos fils fins molt tard al matí, la primera resposta del profeta fou que tenia un coixí molt ample, seguidament li explicà que el fil blanc no deixa de ser una metàfora referent a una línia horitzontal de color blanquinós que es pot percebre a l’hora de l’alba, abans de la sortida del sol. Aquesta seria l’explicació correcta de quan comença el dejuni, i una clara evidencia de que l’Alcorà, per ser entès, s’ha de buscar sempre com el van interpretar el profeta i els seus seguidors més pròxims. Aprofito per fer un petit parèntesi i recordar que sempre que s’interpreta l’Alcorà sense basar-se en els relats del profeta Mahoma es desencadena un desviament, ISIS n’és el gran exemple.
Finalment, aprofito per recordar que l’Islam té moltes ramificacions i sectes desviades, que totes prediquen a l’Alcorà i els relats del profeta, però aquests dos sempre han de ser interpretats tal com ho van fer els seguidors més fidels i pròxims al profeta.
